Contracte d'aliments

Es va atorgar escriptura notarial de cessió de la nua propietat d'un pis i un local. Va comparèixer en qualitat de cedent un fill de la propietària, com a representant d'aquesta, amb representació atorgada mitjançant poder notarial. Ell mateix va comparèixer com a cessionari, emparat en el fet que l'autocontractació estava expressament autoritzada en el poder.

L'escriptura manifestava que l'import en què es valorava la nua propietat dels béns cedits quedaria satisfet amb les atencions rebudes, fins aquell moment, per part de la cedent, en nom i a càrrec de la part cessionària, així com per les atencions futures que a aquesta cedent li fossin dispensades pel mateix cessionari.

La cedent va finar dos dies després de l'atorgament de l'escriptura. El seu altre fill, germà del cessionari, va formular una demanda en la qual sol·licitava la nul·litat del contracte.

La relació jurídica litigiosa es correspon amb allò que la doctrina i la jurisprudència anomenaven contracte de vitalici i, després de la Llei 41/2003, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, es denomina "contracte d'aliments".

En aquest contracte, les obligacions de les parts són recíproques (assistència/cessió de béns); l'onerositat és el que distingeix aquest negoci jurídic de la donació, per la qual cosa es requereix que la contraprestació a la qual s'obliga el cessionari sigui concebuda com contraprestació o correspectiu de la cessió de béns, i impedeix que els hereus forçosos del cedent invoquin la vulneració o el frau dels seus drets.

El contingut de la prestació del cessionari, d'acord amb el que s'ha pactat en cada cas, enllaça amb el fonament del contracte d'aliments, que és cobrir les necessitats —no necessàriament econòmiques— del cedent dels béns; concretament, la necessitat de rebre atencions personals (materials, afectives i morals). Aquest possible contingut personal i assistencial del contracte d'aliments ha de ser tingut en compte a l'hora de ponderar en cada cas, en atenció a les circumstàncies concurrents, l'existència d'una raonable proporció entre les prestacions assistencials assumides per l'alimentant i el valor dels béns cedits per l'alimentista. Aquesta necessitat, que va més enllà de la purament econòmica, és un pressupost de l'existència del contracte alimentari tal com està configurat legalment.

Aquesta onerositat del contracte no pot prescindir de l'aleatorietat. La prestació del cessionari de manteniment es basa en el moment incert de la mort del cedent alimentista i de les seves necessitats, de manera que, sense aquest factor d'aleatorietat (que es basa, en cada cas, en dades com l'edat o l'estat de salut del cedent), falta un dels elements essencials del contracte d'aliments.

En aquest cas, en què el cedent/alimentista va morir dos dies després de la seva celebració, aquesta circumstància no va afectar el caràcter aleatori del negoci jurídic, ja que no consta que la contrapart tingués coneixement de la imminència de la mort quan va signar l'escriptura pública i el que va succeir entrava dins del factor d'incertesa de qualsevol contracte aleatori.

En conseqüència, llevat que s'acrediti l'actuació dolosa de la contrapart, a causa del coneixement cert de la imminència de la mort del cedent, no es pot considerar, de manera anàloga al que es preveu per a la renda vitalícia, que el contracte d'aliments no sigui aleatori. I això, perquè, tot i que la mort del cedent era un esdeveniment cert, era incert pel que fa al quan, i en això radica l'aleatorietat.

A més, en el cas que es demostrés aquest coneixement de la mort imminent, no caldria recórrer a una improcedent aplicació analògica del contracte de renda vitalícia, sinó que el contracte d'aliments seria nul per falta de causa.

 

 

En conflictes sobre herències, els nostres professionals podran assessorar-vos en la defensa de les vostres pretensions i drets.